Artículos - Ciencias
FENECHS, BUFADORS I XUCLADOR I ALTRES COSES PER L'ESTIL
El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.95, agost 2013, p.55
Fa molts anys, parlar d'avencs, baumes, bufadors, fenents, xucladors, etc. era parlar de llocs on hi vivien esperits malèfics, era parlar de bruixes i follets i altres éssers fantàstics de l'imaginari popular, però avui en dia, sembla ser que els geòlegs i els espeleòlegs ja n'han tret l'entrellat i d'éssers fantàstics, sembla ser que res de res.
Els fenents son escletxes o esquerdes fetes en el terreny. Qui no recorda el clot del Drac, esmentat ja al segle XVII per fra Vicenç Domènec, i la fressa que feia quan engolia l'aigua del rec, que més semblava una fera que no pas un fet geològic. I aquesta fressa, i em remeto a l'Àngel Vergès, el nostre expert folklorista, possiblement podria ser l'origen de la llegenda del Drac de Banyoles, i es que "dragar" es un derivat de drac, que etimològicament parlant vol dir tragar o engolir. Un verb en desús aquest, però el mateix Joaquim Ruyra en la seva obra El rem de trenta-quatre (1904) quan parla de la quantitat d'obres que ha llegit diu "dragava totes les que em venien a les mans". Però no n'era aquest l'únic, doncs n'hi havien molts més, això si, no tan espectaculars com aquest. A la mateixa Draga, a tocar de l'antiga bassa d'amarar el cànem d'en Palau, n'hi havia un, així com a la part baixa dels camps de la Barraca d'en Campolier. També s'en trobava un altra prop del rec de Guemol, a tocar de la mota, i un de gran potència a l'Horta d'en Duc.
De bufadors, en Pere Alsius diu que son com tubs connectats amb cavitats subterrànies que tenen una temperatura constant, i en situa un a Pujarnol, prop del mas Gelada, on diu que hi ha un cau, que a l'estiu exhala aire fresc i a l'hivern calent. Però si parlem de connexions, no ens podem estar de parlar les que durant molts anys varen relacionar algun dels estanyols, sobre tot el de la Cendra, amb fets geològics ocorreguts a l'altra banda del món. L'any 1910, Josep Comas i Solà, el que fora el gran impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya, publicava a La Vanguardia que "En uno de los estanyols de Bañolas, resulta comprobado, segun noticias recibidas, que unos tres días después, poco más o menos, de los grandes terremotos mediterráneos (Mesina, Argelia) y de la Martinica, tine lugar una fuerte eyección de lodo...". I es que, fins i tot, es va dir que desprès del terratrèmol esdevingut a Nicaragua, l'any 1972 i que arrasà la capital, Managua, diversos testimonis afirmaren haver contemplat aquell terrible cataclisme reflectit a les aigües de l'estanyol. Serà com el mirall de la bruixa?.
I no ens podem deixar de parlar dels xucladors de l'estany, dels que sempre se n'ha parlat i fins i tot se n'han arribat a escriure coses com: "... hi ha uns xucladors que han «xuclat», diuen, algunes persones que mai no han aparegut, tret d’una que ho féu a les illes Balears (a les costes de Mallorca, en concret)". De bon segur que el periodista que va escriure això es deuria donar una volta amb la barca de l'Oca, però es va perdre el final de la història que explicava l'avi Leru i que deia que a l'estany hi havia algun pou de 70 metres i que si algú dels que anaven en la barca ho volien comprovar que ho podien fer, que baixar era molt fàcil, tot i que, pujar ja costava una mica mes,... i aleshores explicava la història d'un home que un dia se li va presentar i en saber que per baixar no havia de pagar doncs que si apuntava, però que ell li recordà que no ho havia fet mai ningú... ell insistí i es tirà a l'aigua... però no en va sortir, per mes voltes que va donar amb la barca no el va arribar a trobar mai... Passat el temps, vet aquí que, sis mesos més tard, el varen trobar a Mallorca ... venen cacauets. I com a a conclusió deia que si algú volia viatjar de franc a Mallorca, aquesta era la manera, baixar 70 metres i desprès apareixies a Mallorca.
En fi, ara que s'apropa l'estiu i l'època de bany, es bo que ho tinguem en compte, no sigui que desprès d'una capbussada a l'estany... anem a parar a Mallorca.
