Articles - Ciències

EL FORAT DEL CAMÍ DEL CAMÓS

EL FORAT DEL CAMÍ DEL CAMÓS

Golany. Revista de Sant Miquel de Campmajor
núm.28, 2n semestre 2010, p.18

L'anomenat "pont del Pilar" va ser un llarg cap de setmana de fortes pluges, on l'aigua va caure a dojo a tot a l'estat i en concret Vall de Campmanjor on es varen recollir un total de 170 litres d'aigua per metre quadrat. I quan l'aigua cau a dojo, la terra també l'escup a dojo i això es el que va passar un parell de dies desprès, quan el sistema hídric es va posar en marxa i l'aigua començà a brollar. Peró aquesta vegada podríem dir que va fer-ho més del que es habitual, doncs fins i tot rajava, o millor dit, sobresortia aigua per les escletxes que hi ha a l'est dels camps de Can Camós, tal i com explicava l'actual estadant que diu que el soroll de l'aigua passant pel fons de les escletxes era esfereïdor. Recordem que aquesta zona està uns 5 o 6 metres per sobre de la riera de Sant Miquel, tot just a l'alçada d'on bona part de l'aigua "desapareix com si fos tragada per la terra".

Doncs ja podem dir que no desapareix, sinó que de bon segur que deu agafar una falla del terreny, i en direcció nord passa per sota d'aquestes esquerdes intentant sortir a la llum allà on el terreny li permeti, en forma de surgència o brollador, cosa que en realitat va passar a la banda NW del camp d'en Sala, al camí que va a Can Camós, on al bell mig d'aquest s'hi va formar un petit estanyol, un forat de forma circular d'uns 3 o 4 metres de diàmetre i uns 5 o 6 de profunditat, al que ens varem permetre la llibertat de batejar amb el nom de "forat del camí del Camós", tot esperant si es quedarà amb això, amb un forat, o poc a poc anirà engolint les terres que l'envolten i esdevindrà en un nou estanyol. Però no tant sols sorgia aigua per aquest forat, sinó que tot el marge del camí era un seguit de brolladors que deixaven anar l'aigua a tort i a dret, convertint aquest vial en un verdader rierol que, marges avall, anava a buscar la riera per ajuntar-se amb l'aigua que sortia del estanys del Racó o de la Balca, que tot sigui dit donava gust de veure de tant plens que estaven.

Sobre aquest "forat" m'explicava el bon amic Josep Fort de Can Planaferrana - el meu guia particular quan de visitar estanyols es tracta, i aquest cop no podia ser menys ja que de fet es qui em dona el toc d'alarma, en forma de trucada al mòbil, quan les surgències es posen en marxa - fa uns dos o tres anys que en aquest mateix lloc es va formar un forat, però com que estava al mig del camí, hi havia el perill de que el bestiar que pastura per la zona fos "engolit" pel forat, i per aquest motiu es va tapar, però ara ha tornat a sortir a la llum i la veritat dona que pensar el fet de que tot aquell material - terra, pedres, etc - que es va fer servir per cegar-l'ho, hagi desaparegut de sobta, engolit per la terra. Em donen ganes de emular al viatgers del llibre de Jules Verne, en el seu Viatge al Centre de la Terra, i poder saber com és el subsol de la Vall de Campmajor ... tot i que, ben pensat, quasi es millor no saber-ho.

Bookmark and Share