Artículos - Biografias

MIQUEL TORRENT MATEU, CAPELLÀ MAJOR DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES

MIQUEL TORRENT MATEU, CAPELLÀ MAJOR DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.191, novembre 2015, p.50

En Miquel va néixer a Banyoles el mes de febrer de 1665, concretament al bosc de la Bruguera, quan els seus pares, en Martirià Torrent, paraire de professió, i la Maria Mateu tornaven de la Mare de Déu de la Font, on havien anat per passar el dia amb uns familiars. Fou batejat el dia 17 a l'església de Santa Maria dels Turers, pel capellà major Mer Tassi, i van fer de padrins, Miquel Mateu, pagès de Puigpalter, i Anna (vídua de Miquel Llosa), de Borgonyà.

Possiblement deuria de fer els seus primers estudis a Banyoles, fins que el 1678 va ser admès al Seminari de Girona, on va seguir fins doctorar-se en Sagrada Teologia.

L'any 1690, mitjançant oposicions, va aconseguir la càtedra de llatí de Banyoles, però hi va renunciar el 1692 per tal de fer-se càrrec de la capellania major de Santa Maria dels Turers, a la que havia accedit, per permuta amb Joan Pujol del benefici de Santa Cecília d'aquella mateixa església. Va prendre possessió de la capellania el 3 de març de 1692 i com a capellà major va dedicar tots els seus esforços a aquesta església, a la que família Torrent estaven vinculada des de sempre, ja que representava el poder religiós de la vila banyolina enfront del poder feudal representat pel monestir de Sant Esteve.

L'any 1729, per tal d'aconseguir un millor funcionament de «la ensenyansa a la Vila», es va crear una Junta d'Estudis, de la que en Miquel en va arribar a formar part, com a “protector”, i així l'any 1738, juntament amb el metge Francesc Llopis, va formar part del tribunal que va examinar els opositors al càrrec de Mestre de Gramàtica que s'havia quedat vacant.

Va posar ordre en els arxius parroquials i va consignar en grans manuscrits les dades referents a la hisenda de l'església de Santa Maria, els quals va il·lustrar amb abundants detalls geogràfics, històrics, biogràfics i estadístics.

Així mateix va deixar un manuscrit on es recollien les controvèrsies tingudes entre l'església de Santa Maria dels Turers i el monestir de Banyoles i la seva església de Sant Esteve, que llavors era la parroquial, i que duia per títol: Annuals cuestions y controversia contra la parroquial, insigne y venerable Iglesia de Santa Maria dels Turers de la Vila de Banyoles y dels Curats de ella ab anotació de alguns succesos dignes de memoria eterna, recopilats y observats por lo Sr. Miguel Torrent, capellà major y natural de dita vila, desde lo any 1691.

Tenia diverses propietats i cases al carrer de les Escrivanies i en el seu testament va llegar als capellans majors un hort que havia estat fosso i muralla i que afrontava amb la torre de Canet de la muralla. En el mateix document declara haver-se desprès de 600 lliures en les millores de la casa de la capellania. A banda d'això va destinar la resta dels seus béns per fundar dos beneficis a l'església de la que n'era capellà major fins a la seva mort, ocorreguda el 17 de juny de 1750, tot i que de fet el 1691 ja havia instituït, amb 1.000 lliures, un personat ?benefici fundat per a la vida de tres o quatre persones que després s'havia de convertir en una causa pia? a la mateixa església, i el 1739 havia creat els beneficis de l'Assumpció i de Sant Francesc Xavier, dotats amb el mas Martí de Corts i sobre els que el 1750, el mateix any de la seva mort, va augmentar el capital en 1.500 lliures de manera que s'assegurava un lloc a l'església de Santa Maria dels Turers per als futurs membres capellans de la nissaga Torrent.

Bookmark and Share