Articles - Biografies

MACIÀ DE CELLA I DE CANET, MONJO, CAMBRER, PRIOR CLAUSTRAL I REBOSTER

MACIÀ DE CELLA I DE CANET, MONJO, CAMBRER, PRIOR CLAUSTRAL I REBOSTER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.216, desembre 2017, p.72.

Pertanyia a la casa pairal dels Cella de Canet d’Adri, una família a la que van pertànyer diversos monjos del monestir de Banyoles: Miquel de Cella i de Tafurer, que entre 1560 i 1596 en va ser cambrer, vicari general i segrestador reial; Antoni de Cella i de Tafurer, que si bé no va pertànyer a la congregació banyolina, va ser segrestador reial dels fruits i drets de l’abadia de Banyoles el 1586: Francesc de Cella i de Setantí, que entre 1646 i 1651 en va ser dispenser i reboster i que va morir el 16 de febrer de 1651, l'endemà de que li tiraren una escopetada anant amb hàbits de monjo, dins el monestir, prop de la cuina; Narcís de Cella i de Canet, que va ser cambrer de 1665 a 1690, i Gaspar de Cella i Tarau, monjo entre 1755 i 1757.

En l’acta de la visita claustral de data 31 d’octubre de 1626, ja se l’esmenta com a monjo del monestir de Sant Esteve de Banyoles, tot i que s’especifica que en aquells moments es trobava absent ja que s’estava a l’estudi de Lleida. Més tard va ser monjo de Sant Pere de Galligants, fins que el 7 de febrer de 1638 permutà amb Joan Busquets, la cambreria d’aquell monestir, per la de Banyoles, càrrec que exercí fins el 19 de març de 1665, en que se li va conferir a Narcís Cella, monjo del mateix monestir.

El 1642 es escollit per anar a donar la enhorabona a Francesc de Montpalau, nou abat electe de Banyoles, i de fet a partir de llavors, i sempre que el nou abat estava absent, va presidir tots els Capítols celebrats al monestir de Sant Esteve, motiu que fa que delegi a vegades en altres monjos, per dur a terme reunions a les que en principi tindria que assistir ell, com al Concili Provincial celebrat a Tarragona el 1654, en que envia en el seu lloc, com a procurador del monestir, a fra Jeroni Abrich.

El 1644 fou escollit Prior Claustral, en substitució de Felip d'Alentorn, —que n'era també infermer de Banyoles i que aquell mateix any fou abat electe de Santa Maria d'Arlès—, i com a tal assistí a la Junta que aquell anys es va dur a terme al Palau del Rei de Barcelona, actuant com a procurador del monestir de Banyoles. Tot i que de fet no era la primera vegada que assistia a la Junta, ja que de fet l'any 1640 ja ho va fer-ho, però segons podem llegir en una carta signada per Miquel Soler, abat de Sant Pau i Sant Pere de les Puelles, si bé havia assistit a la Junta, tal i com se li havia demanat, se'n va tornar al monestir de Banyoles sense que se li hagués donat permís, per la qual cosa se li mana que en un plaç de quatre dies es presenti davant d'ell so pena de «excomunicatio».

Però de fet, tot i que ens sembli que pel fet de ser monjos benedictins, les desobediències i altres actes per l'estil no es donaven, res més lluny de la realitat, i en el cas del nostre personatge es dona un fet a la inversa, ocorregut el 1647, segons llegim en una carta emesa per Cella i dirigida a l'abat on li diu que ha privat de «misses, distribucions i aniversaris» a mossèn Jaume Andreu, rebiscolari del monestir (encarregat de les campanes) per un problema de disciplina contra ell, ja que aquest monjo «s'exedí maltractant-lo de paraula i obra».

El 1651 fou nomenat reboster en substitució a Francesc Cella.

El 1659 en la reunió de Junta celebrada l'11 de febrer es decideix substituir-l'ho com a Visitador de la Congregació Claustral, càrrec per el que havia estat escollit el 1648, degut a la seva avançada edat i per problemes de salut,

Va morir a Banyoles el 16 de maig de 1673.

Bookmark and Share