Articles - Biografies

L'AGUSTÍ RIERA SIRVENT, BLANQUER, POLÍTIC I CAFETER

L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.200 agost 2016, p.44

Fill d'Agustí Riera i Teresa Sirvent, havia nascut a Bàscara als voltants de 1880. L'any 1903 es va establir a Banyoles, un any desprès que ho fes el seu germà Francesc, amb qui va viure al carrer de Sant Martirià número 6, fins que el 10 d'octubre de l'any següent es va casar, a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers, amb la banyolina Teresa Pujol Claus, i es va traslladar a viure a casa d'un germà de la núvia, en Joan Pujol Claus, al carrer del Puig número 13, on surt empadronat amb l'ofici de blanquer.

El gener de 1910, juntament amb la seva dona i dos fills, ?en Santiago, nascut el 1905 i la Vicenta, que tenia pocs mesos?, embarca rumb a l'Argentina, arribant a Buenos Aires a bord del vaixell «Cadiz». De la seva estada al país sud-americà no en sabem res, tret de el 5 de juny de 1914 va néixer a Rosario, província de Santa Fe, el seu tercer fill, Benet, que estudià la carrera eclesiàstica, ordenant-se l'11 de juny de 1938 a Roma (on havia fet els seus estudis de Teologia) en una capella de les catacumbes. Vicari de Pineda de Mar, rector de Cabanelles i rector de Sant Martí Sasserres. L'any 1942 nomenat vicari de Sant Feliu de Guíxols, tres anys més tard ho fou de Castanyet (prop de Santa Coloma de Farners) i el 1950 de Sant Feliu de Guíxols, on va ser professor del «Liceo Abad Sunyer» ?del que també en fou sots-director? i va dirigir el cor de l'església parroquial de Sant Feliu de Guíxols, a la vegada que exercí la docència als col·legis de Sant Josep i en el del Cor de Maria, escola de la que en fou el capellà. Va morir el 6 de desembre de 1983 a la vila ganxona, un any abans que ho fes la seva germana Vicenta, que vivia amb ell des de feia anys.

Al país argentí, en el que alguns vincles deuria deixar ja que anys més tard el seu fill Santiago hi tornarà per contraure matrimoni, hi va romandre fins als voltants de 1918, en que van tornar a Banyoles. Tot i amb això no va perdre el contacte amb la ciutat de l'estany, amb la que ja s'hi havia involucrat políticament. L'any 1905, quan vivia a Banyoles, va ser interventor de la candidatura de Lluís de Ameller a les eleccions municipals, i el 1915, quan encara s'estava a l'Argentina forma part d'una de les candidatures tal i com podem llegir a la premsa «Electors del Partit de Girona: no us deixeu enganyar. Si voleu votar per la religió i per Catalunya, voteu íntegra aquesta candidatura: Joaquim Coromina, Carles Huguet, Agustí Riera». Anys més, el 1923 a les eleccions a diputats provincials surt juntament a Salvador Gispert-Sauch representant els «nacionalistes coaligats amb els elements republicans». I possiblement les seves idees polítiques foren les que en el decurs de la Guerra Civil el varen portar a la presó, juntament amb la seva filla Vicenta, ja que quan l'any 1939, varen entrar les tropes franquistes a Girona els varen trobar a la presó.

I de la mateixa manera que passa amb la seva etapa americana, tampoc sabem res de la seva vida banyolina, tret de la seva vinculació política; de que l'any 1930 surt empadronat al carrer Abeurador, 8, on consta amb l'ofici de cafeter; de que ell i la seva dona eren els conserges de la societat «Foment de Cultura i Esport» ?d'aquí que al seu fill Benet se'l conegués com «en Benet de l'Esport»? i de que l'any 1934 era el secretari de la Nova Junta de l'Adoració Nocturna.

L'Agustí va morir a Banyoles l'any 1959.

Bookmark and Share