Articles - Biografies

FREDERIC RIERA GUSTÀ, DE MESTRE A HISENDAT

FREDERIC RIERA GUSTÀ, DE MESTRE A HISENDAT

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.196, abril 2016

Nascut a Bàscara, als voltants de 1875, era fill de Frederic Riera Giró i Llúcia Gustà Vilert, i germà de Josep, que fou membre del col·legi veterinari de Barcelona, arribant l'any 1933 a ser Inspector de Sanitat del districte de la Barceloneta a la ciutat comtal.

Deuria d'estudiar les primers lletres a la seva població, tot i que després deuria de marxar a Barcelona, on el mes d'octubre de l'any 1889 va aprovar l'examen de revalida d'accés al títol de mestre, exercint com a tal a Sant Martí de Provençals, fins que l'any 1895 va ser nomenat mestre de l'escola pública de Banyoles, en substitució de Joan Pastells, i es va fer càrrec de l'escola número 2, una de les dues classes de nens de l'escola, i que corresponia als primers nivells, juntament amb en Francesc Estartús, que estava al front de l'escola número 1 o «Escuela Municipal Bañolense de Santo Tomás de Aquino», i la Teresa Gascons, que ho estava de la de nenes, fins l'any 1902 en que el va substituir en Narcís Vasallo. Aquesta substitució va ser arrel del casament, l'any anterior, amb Margarida Cabrafiga Esparch, filla del Mas Cabrafiga de Sant Joan Les Fonts.

Poc més se sap de la seva estada a Banyoles, tret de que els dos o tres darrers anys s'estava al carrer d'Alfons XII i que el 1901 expressà públicament el seu sentiment per la mort de Pi i Margall. Amb el seu matrimoni, que el va dur a establir-se a la Vall de Bianya, en Frederic passava d'exercir de mestre a convertir-se en propietari, com ho demostra el fet que anys més tard se l'esmentava com «un hisendat amb propietats vora la vila [referint-se a la capital de la Garrotxa]». Tot i que, en principi en Frederic sembla ser que també pertanyia a una família benestant, ja que quan la Guerra Civil, a Bàscara, varen ser confiscades, segons explica Josep Maymí en el seu llibre Entre la violència política i el conflicte social, diverses propietats entre elles «la casa Gustà, propietat de Ferran Gustà Puigsech [...] la casa Riera, propietat de Frederic Riera [...]», propietats que no diem que pertanyessin en Frederic però si a familiars seus, fet que demostraria que tant els Gustà com els Riera eren famílies benestants, i que també podríem associar-ho al fet de que tant ell com el seu germà varen estudiar a Barcelona.

El febrer de 1913 va demanar permís per tal de poder construir un edifici al numero 34 del passeig Miquel Blay, d'Olot, projectat per l’arquitecte Josep Masdeu Puigdemasa, el qual va concebre un habitatge de tres pisos de carreus regulars simulats a la façana i un gran treball en els ferros forjats dels balcons, essent aquesta, la Casa Riera, la més destacada de les actuacions d’aquest arquitecte barceloní a la població.

Fruit del seu matrimoni, van néixer quatre fills: Joaquim, Francesc Xavier, Assumpció i Montserrat Riera Cabrafiga, el primer dels quals fou farmacèutic i el segon va casar amb Concepció Coromina Hostench, de Can Trull de Banyoles, pares de Frederic Riera Coromina.

Bookmark and Share