Artículos - Biografias

FRANCESC PRAT I GALTER, REPUBLICÀ FEDERAL, PROCURADOR I AGENT DE NEGOCIS

FRANCESC PRAT I GALTER, REPUBLICÀ FEDERAL, PROCURADOR I AGENT DE NEGOCIS

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.116, agost 2009, p.42

Descendent d'una nissaga arrelada des de feia segles a Banyoles, en Francesc va néixer a Figueres (on els Galter hi tenien propietats), als voltants de 1857, i era fill d'en Francesc Prat Pujol (doctor en farmàcia) i Margarida Galter.

Casat amb Anna Brugada Canet, d'Esponellà, amb qui va tenir dos fills, Joan i Francesc de Paula, vivien a la Plaça Major on n'eren propietaris d'una casa d'allotjament, de "Sres. bañistas y forasteros"; i que els anuncis publicitaris de l'època descrivien de la següent manera: " ... compuesta de 14 dormitorios, amueblados convenientemente, con balcones que dan a la Plaza y otros al jardin ... Cocinas i comedores independientes, agua potable, lavaderos y piano. Precios convemcionales, pero económicos... "

L'any 1883 surt esmentat com un dels tripulants que el 4 de setembre van prendre part en la primera regata de rem de la que es té constància, i en la que s'enfrontaven les "canoas" Mercedes i Teresita. Tres anys més tard, per les festes de la Mare de Déu d'Agost de 1886, n'és el secretari de la "Comisión Oficial de las Grandes y Extraordinarias Fiestas". Unes festes que es pretenien que fossin molt lluïdes per tal d'aixecar els ànims de la població i recuperar l'afluència de forasters, que s'havia vist reduïda a causa de l'epidèmia de còlera que havia afectat Banyoles l'any anterior i que havia produït 64 morts entre la població. Els actes es van dur a terme entre els dies 14 i 16 i van consistir, a banda de l'ofici solemne, la processó, les sardanes i els concerts, en focs d'artifici, globus aerostàtics, la banda del Batallón de Cazadores de Mérida, balls a dojo, sessions de teatre i regates de rem per part del Club de Regatas de Barcelona. Unes regates que el 27 d'octubre de l'any següent es van tornar a repetir i en les que en Francesc Prat en formà part com a Jurat.

L'any 1889 és nomenat secretari de la Sociedad del Fomento i és reelegit com a Interventor de la Junta directiva de "El Ateneo Bañolense". Aquest mateix any surt esmentat com a administrador i propietari del diari "El Bañolense", una publicació que agafarà a partir d'aquest moment un caràcter marcadament republicà. Aquest any també, i com a republicà forma part de la Comissió organitzadora per dur a terme una manifestació liberal i republicana en contra de la commemoració de la "Unidad Católica de España" al mateix temps que, juntament amb altres companys d'ideologia, demanen de construir un monument a Josep T. de Ameller, tal i com publica la Nueva Lucha de data 18 de juny de 1889: "Se ha iniciado entre los liberales de Bañolas la idea de elevar un monumento á la memoria del ilustre y consecuente liberal D. José T. de Ameller, víctima de la última guerra civil". L'any següent serà un dels encarregats de llegir versos en la vetllada dedicada a la memòria d'aquest destacat personatge banyolí.

El 1897 formarà part de la Comissió de "El Ateneo Bañolense" que s'encarregarà de rebre el nou rector, i aquest mateix any serà nomenat membre de la Junta Municipal, encarregada d'elaborar la política pressupostària de l'Ajuntament.

Els anys 1903 i 1904, formà part, com a candidat a ésser escollit representant en l'administració de Justicia, tal i com s'havia acordat en la llei del Jurat de 1888, on es demanava més participació ciutadana en el sistema penal i a la que podien concórrer dos tipus de candidats, d'una banda els caps de família i d'altra, aquest era el cas d'en Francesc, els qui havien desenvolupat un càrrec públic o bé tenien un títol acadèmic.

Va morir el 24 de desembre de 1904, tal i com deia el diari La Lucha: "Ha fallecido en Bañolas el consecuente republicano don Francisco Prat Galter, persona que gozaba de generales simpatias"

Bookmark and Share