Articles - Biografies

EN RECORD DE...

EN RECORD DE...

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.57, juliol 2016, pp.7-8

Tot i que normalment obviem aquesta secció, en aquest segon trimestre de l'any ens han deixat tres persones que per les seves vinculacions amb el Club creiem que és de dret que els hi fem una breu referència. El 7 d'abril ho feia un ex-esportista, entrenador, directiu i soci d'honor del Club, en David Moner; pocs dies després, el 17, víctima d'un accident de ciclisme el jove triatleta Jakub Chara; i per últim la nit de 2 al 3 de juny ho feia un dels primers olímpics del Club, l'ex-remer Angel Urrutia.

David Moner Codina
Nascut l'any 1933 de jove s'implica en la xarxa esportiva del Club. Primer com a nedador i waterpolista i més tard com a entrenador, etapa que va coincidir en bona part amb la seva època com a estudiant de lleis a Barcelona, carrera en la què es va llicenciar, i que el va dur a obrir a la ciutat comtal el seu primer bufet professional l'any 1957.
És en aquesta etapa com a estudiant, quan amb un grup de joves banyolins es comencen a veure el Club des d'un altre punt de vista i a plantejar-se en fet de fer-hi canvis. És així com el 1955 ja es comença a parlar d'un nou Club, però tot i amb això els queda un esglaó per vèncer, i com el mateix David deia amb un nou Club hi havia el perill que es convertís en un Casino de la gent bé de Banyoles, ?de la «cremà de Banyoles», en paraules del mateix Moner?, ja que aquestes famílies no en tenien. Ara, per tirar-ho endavant el primer que calia fer era tenir un president que compartís aquestes idees, i la persona escollida fou en Josep Maria Gimferrer, i el segon aconseguir diners, i com que no tenien diners, en David Moner i en Llorenç Castañer, amb molt bona voluntat però insolvents" totals, com reconeixia el mateix David, van signar una lletra per valor de 800.000 pessetes. A partir d'aquí i després de moltes més vicissituds es va aconseguir inaugurar el nou Club l'any 1960.
En David també va estar molt implicat en la construcció de la primera pista olímpica de rem i en la vinguda a la ciutat, per a la seva inauguració, dels equips de les Universitats d'Oxford i Cambridge, en un fet únic en aquells anys, tota vegada que fins llavors no havien competit mai fora del Tàmesis. Per aconseguir-ho, va enviar al secretari de la Federació Catalana de Rem, a Londres ?en aquells moments David n'era el president d'aquesta federació? i al final van aconseguir que diguessin que sí.
Seria molt llarg d'explicar totes les accions que en David va fer pel seu «estimat» Club al llarg dels anys en que va estar-hi vinculat, que podríem dir que van ser gairebé tots els de la seva dilatada existència, ja sigui com a esportista, directiu o federatiu, però tampoc és aquest el sentit d'aquest escrit, i és que és a finals dels anys cinquanta quan també comença el seu llarg pelegrinatge com a directiu. El mateix any que obre el seu bufet professional, i al llarg de tres anys, entra a formar part de la junta del Club Natació Banyoles, com a vocal de natació, a la vegada que exercirà de delegat d'aquest esport a la ciutat comtal. També aquest any es nomenat vocal de la Federació Catalana de Rem (FCR). El 1963 entra a formar par de la junta de la Federación Española de Remo (FER). Entre 1964 i 1967 exerceix de vicepresident de la FCR i entre 1967 i 1970 com a president de la mateixa, i entre 1968 i 1970 com a vicepresident de la FER.
L'any 1977 torna a la junta del Club, aquest cop com a vicepresident i durant un espai de dos anys. És aquest 1977 que és nomenat president de la Federació Catalana de Natació, càrrec que exerceix fins l'any 1981, i que repetirà entre 1985 i 1995, tot just un any abans de ser nomenat president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya càrrec que ostentarà fins l'any 2014.
Evidentment, una trajectòria esportiva tant dilatada el va fer mereixedor d'un rere fi de distincions i tant sols per nomenar-ne algunes podríem esmentar la Creu de Sant Jordi, Medalla d'Argent al Mèrit Esportiu de l'Ajuntament de Barcelona, Medalla d'Or de la FC de Rem, la Medalla d'Or de la Federació Espanyola de Natació, els Anells d'Or del Comitè Olímpic Internacional, Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona i Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines.
Per part del Club va ser nomenat soci d'honor l'any 2001, a la vegada que se li rendia un homenatge en la diada del soci de l'any 2011.

Jakub «Kuba» Chara
Un fatal accident de ciclisme ocorregut en el decurs de la VIII Marxa Cicloturista les Goges que organitza el Club Ciclista de Banyoles, va acabar amb la vida d'aquest jove triatleta nascut l'any 1995, d'origen polonès però afincat al Pla de l'Estany des de feia anys.
Considerat com un dels esportistes locals amb més projecció, havia jugat a bàsquet amb l’equip de Cornellà del Terri, a futbol en el de Porqueres i n'era monitor de l'escola de ciclisme de Cornellà i de Vilajuïga. Membre de la secció de triatló del Club Natació Banyoles es podia considerar que era un esportista multidisciplinari, ja que tant participava en triatlons com en curses esportives de diferents modalitats. Havia guanyat el IV Duatló de Muntanya de Porqueres i el novembre de l’any passat va aconseguir fer la volta més ràpida a l’estany en el tercer dels Reptes Pla de l’Estany, amb un temps de 20 minuts i 53 segons. Darrerament havia estat tercer en la Mitja Marató de Banyoles i feia pocs dies que havia pujat al podi per penjar-se la medalla de bronze en la Duatló de Vic.
L'any 2008 en un blog fet a l'escola de Cornellà el mateix Kuba parlava d'ell mateix dient «M'agrada jugar a l'ordinador, anar amb els amics, anar amb bicicleta i fer esport. Sóc ros i blanc de pell. Tinc els ulls grans i ric molt». I possiblement aquesta simpatia va ser el que el va fer una persona molt estimada pels seus companys.

Angel Urrutia Chacartegui
Nascut a Lekeitio (Biscaia) l'any 1945 va formar part del grup de joves que l’any 1965, mentre feia el servei militar a Cadis, fou reclutat per entrar a formar part de l'equip de rem de la Marina de Guerra. Eren un grup de joves que com el mateix Àngel reconeixia ««no teníamos nada de técnica, solo fuerza bruta». Però poc a poc van aconseguir combinar força amb tècnica i l'any següent, en la seva primera competició celebrada en motiu de la Setmana Naval de Barcelona van aconseguir derrotar al poderós equip de Orio. Però l'experiència va durar un any, doncs va arribar el moment de llicenciar-se i tornar a casa.
L’esforç va valdre la pena, ja que al poc de tornar a casa va rebre un telegrama signat precisament per en David Moner, que en nom de la federació espanyola, li oferien un contracte per tres anys, per seguir remant a Banyoles. D'aquest petit grup va sorgir la tripulació que va representar Espanya en els JJOO de Mèxic de 1968, i entre la qual hi era l'Àngel. De tornada del país asteca, la federació espanyola va seguir apostant per Banyoles i posava en marxa la que es va denominar «Operación Morrosko», al front de la qual estava l'entrenador francès Jean Tarcher. De manera que l'Àngel va seguir a Banyoles, i tot just quan la federació estava a punt de donar per acabada l'experiència, va fer la seva aparició el cubà Pedro Abreu, el qual es va fixar en aquest grup de joves remers i no els va deixar marxar, començant així una nova etapa del rem per l Àngel i pel rem espanyol i banyolí, de la que l'Abreu es va erigir en mecenes.
L'any 1971, aquest cop amb el colors del Club Natació Banyoles, la tripulació del nostre club va aconseguir guanyar en la prova reina del campionat d'Espanya al fins llavors invencible club de rem d'Orio, començant així pel nostre club un nou regnat en el món del rem.
Acabada la seva etapa com a remer, va seguir vinculat a la secció i així l'any 1978, amb l'arribada com a nou entrenador de Thor Nielsen, Urrutia es va convertir en un dels dos responsables de l'equip sènior.
En acabar l'etapa Abreu, el «rubio» ?com era conegut durant aquests anys? es va desvincular del món de rem professional, però no així de Banyoles, del Club i dels seus esportistes, amb els qui va mantenir una estreta relació, ja fos entrenant o en interminables partides de cartes.
L'any 2006 va ser homenatjat pel Club, juntament amb la resta d'esportistes olímpics del mateix, i aquest any 2016 primer va ser el Comité Olímpico Español qui el passat 15 de març va retre un homenatge als olímpics que varen representar a Espanya en les olimpíades de 1968 i 1972, i el passat dia 23 d'abril, a la gespa del Club, en el decurs de la regata Pedro Abreu, va rebre el guardó de la «Orden de Pedro Abreu».

Bookmark and Share