Articles - Biografies

EN RECORD D'UN DELS FUNDADORS DE LA TRAVESSIA DE L'ESTANY

EN RECORD D

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.59, abril 2017, p.29

El dia 2 de desembre el Diari de Girona publicava una noticia: «Mor als 92 anys "Pipe" Sanchez Babot, esportista i exregidor de Girona». I la veritat es que va ser una notícia que em va entristir tota vegada que en motiu d'alguns articles que he escrit l'havia hagut d’entrevistar, gairebé sempre a casa seva, on recordo que m'oferia una copa que ell compartia quan la cuidadora que darrerament tenia es girava.

I és que en Pipe, que és com tothom coneixia al Doctor Felip Sánchez Babot tenia una relació amb Banyoles des de feia molts anys, una relació que es remunta a l’any 1944, quan aquest jove nedador, nascut el 16 d’abril de l’any 1924 a Girona, i uns quants amics, tots ells socis del GEiEG, se’ls va posar al cap organitzar una prova de llarga distància a l’estany de Banyoles. Naixia així la que amb els anys seria batejada com la Festa Major de la Natació Catalana: la Travessia de l’Estany de Banyoles, a la que ell anomenava «la meva travessia», doncs l’havia dut a terme 57 vegades, des d’aquell llunyà 17 de setembre de 1944 - on va aconseguir arribar en primer lloc, amb un temps de 36 minuts 46 segons - fins l’any 2003 en què se’n va acomiadar.

A mitjans dels anys cinquanta, aconseguí un cert prestigi internacional com a nedador, duent a terme diferents travessies a mar obert com la de l’estret del Bósfor —on va haver d’anar esquivant un seguit de vaixells en els 2 km que té aquest recorregut que separa les bandes europees i asiàtiques de la ciutat d’Istambul—; la de l’estret de Dardanels —que comunica el Mar de Màrmara amb l’Egeu— en una travessa en la que va haver de lluitar durant 7 km amb una forta corrent que el desviava del seu objectiu; i la de l’estret de Gibraltar, el 3 de setembre de 1955 , on semblant-li pocs els 14 km que hi ha per la seva part més estreta, va escollir fer-ho entre Punta Europa (Gibraltar) i Playa Benitez (Ceuta) que en té més del doble, en concret 30 km.

A banda d’aquestes travesses, evidentment en va dur a terme també al nostre país, i d’entre elles cal destacar els 13 km que hi ha entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols; els 25 km entre Tossa i Palamós, que els va fer en un temps de 6 hores i 23 minuts; dos minuts menys del que va tardar en fer els 14 de la badia de Roses, on va haver de lluitar contra un fort vent que li venia en contra.

Però en Pipe, al ser «un esportista dels d’abans», podem dir que va ser un pluri-esportista, i a banda de la natació també va practicar la vela, l’excursionisme —on va fer entre d’altres els cims de l’Aneto i Bastiments— i el que abans s'anomenava la gimnàstica sueca. Va estar també un notable saltador de llargada —5 metres 23 centímetres—, un important velocista de 100 metres —en 12 segons 1 dècima—, pioner del Cross i cofundador de la pujada al Santuari dels Àngels. Campió de Catalunya dels 1500 metres i de gran fons, arribà a ser Campió Estatal Universitari amb el seu equip de waterpolo, Metge de professió, va ser un dels primers en tot l’estat que es va especialitzar en medicina esportiva. Va ser president de la Federació Catalana d'Atletisme a Girona i membre de la Junta Provincial d'Educación Física y Deporte. Li van atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat de Girona al mèrit esportiu, era soci predilecte del GEiEG i l’any 1998 se’l va fer soci d'honor del Club Natació Banyoles.

Fins feia pocs anys encara seguia nedant, cada matí, la seva hora diària i prova d’això és que l’any 2007 encara va participar en el Campionats d’Espanya de veterans celebrats a Madrid, en la modalitat de 50 metres lliures.

Bookmark and Share