Articles - Biografies

EN JOAN CASTANYER, MESTRE DE MINYONS

EN JOAN CASTANYER, MESTRE DE MINYONS

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.222, juny 2018. p.54.

Dels primers anys d'en Joan Castanyer Vila, poca cosa sabem, i fins i tot el seu lloc de naixement és dubtós, tota vegada que alguns documents el fan fill de Cassà de la Selva i altres de Banyoles.

Era nét de Francesc Castanyer, ferrer de Girona, que s'havia casat a l'església de Sant Nicolau de Girona amb Anna Maria Ciosia (filla de Damiani Ciosia i Narcisa) i fill de Pau Castanyer Ciocia, natural d'Anglès on exercia de mestre de minyons, casat en primeres núpcies amb Francisca Vernach, —de qui va tenir una filla Anna, casada amb Miquel Pera el 6 de juny de 1779 a Campllong—, i en segones amb Francisca Vila Sarrà (filla de Martirià Vila, moliner, i Teresa Sarrà) que li va donar tres fills Josep (batejat el dia 4 de desembre a l'església de San Miquel d'Anglès), Francesc (casat amb Rosa Vila) i Joan.

El que sí que sabem és que l'any 1786, en uns anys en que a Banyoles el tipus d’ensenyament era molt precari, ja exercia de mestre de minyons, doncs aquell any consta el seu nom en una carta enviada a Madrid, el 9 d’agost de l’any 1786, pel batlle de la Vila, Josep Frigola on diu que tenint present «[...] que la educación pubca. de la juventud de esta villa y singularmente la enseñanza de Prims. Lets. se halla en un estado deplorable[...]» i com que resulta que segons han pogut constatar «el metodo de escrivir, establecido en las Escuelas del Real Sitio de S.Ildefonso y Balzain, haia excitado los dezeos de que pudiese establecer en la citada Villa de Bañolas», demana que es permeti, a «Juan Castañer», el mestre de primeres lletres, anar al Real Sitio, per aprendre aquest nou sistema d’ensenyament. A partir d’aquí ja s'entra en detalls sobre com pagar el viatge i la manutenció, que diuen que podria sortir «de los sobrantes de Propios y Arbitrios».

És de suposar que deuria d’anar-hi, ja que en el marge de la instància hi ha una nota demanant quina és la quantitat exacta que s’ha de pagar i la quantitat exacta «del sobrante y existéncia de propios».

El 18 de maig de 1793 es va casar en primeres núpcies amb Úrsula Pinsach Solà, de Mieres i un any després, havent enviudat, es torna a casar el 18 d'agost de 1794 amb Maria Rosa Vila Sarrà, germana de la seva mare. Seran els fills tinguts amb la Maria Rosa els que recuperaran el cognom Ciocia de l'àvia i adoptaran el doble cognom Castanyer-Ciocia Vila, possiblement per diferenciar-se del seu pare i oncles que també es deien Castanyer Vila.

Amb la Maria Rosa en Joan tindrà quatre fills, tots ells nascuts a Banyoles: la Maria Teresa, nascuda el 17 de novembre de 1797; l'Antoni, nascut el 10 d'octubre de 1803; en Joan, nascut el 5 de maig de 1805, i finalment en Narcís que va ser batejat a l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, el 31 de març de 1809.

Es dona el cas, que en la partida de naixement del seu fill Antoni, diu que en Joan era «mestre de la Real Academia de Aritmética» un fet que no he pogut constatar, tota vegada que en els llistats de membres que conformen aquesta acadèmia a Barcelona no apareix el seu nom. Tot i que també podria ser que la seva estada a Madrid fos més productiva del que caldria imaginar i fos nomenat membre de l'acadèmia d'aquella capital.

Bookmark and Share