Articles - Biografies

ELS GERMANS JOAN I JOAQUIM FIGA TORRENT AL TERÇ DE REQUETÈS

ELS GERMANS JOAN I JOAQUIM FIGA TORRENT AL TERÇ DE REQUETÈS

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.203, novembre 2016, p.47.

L'any 1907 es casaven a Banyoles Jeroni Figa Sala (1882-1944), nascut a Cistella, però assentat a Banyoles, i la poetessa Francesca Torrent Boschdemont (1881-1958). Jeroni Figa va ser president del Patronato Obrero Tradicionalista de Banyoles i era fill del que havia estat regidor de l'Ajuntament de Banyoles, Joaquim Figa Pou, capità-caixer de les tropes del general Savalls. Per la seva part, Francesca Torrent era filla del mas Genís d'Agullana i el mateix any del seu casament va estar premiada pel seu poema Ànimes pariones en els Jocs Florals que el 25 d'octubre que es varen celebrar, possiblement organitzats pel Círculo de Católicos, a la capital del Pla de l'Estany.

Del matrimoni format per en Jeroni i la Francisca, varen néixer 10 fills, d'entre ells alguns a Banyoles, ja que primer el matrimoni hi vivia, tot i que posteriorment, als voltants de 1919, es va traslladar a viure a Girona. D'entre els fills nascuts a Banyoles ens centrarem en dos d'ells: en Joan i en Joaquim.

Criats dins d'un ambient catòlic tradicionalista, no ens ha d'estranyar que en Joan, nascut l'any 1912 i comerciant de professió, s'afiliés a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els anomenats Fejocistes i que el seu germà Joaquim, nascut l'any 1919, ingressés al seminari de Girona.

Amb l'esclat de la Guerra Civil els dos germans varen incorporar-se a les files nacionals, marxant al front el 17 de setembre de 1936, i entrant a formar part, al poc temps, del recent creat Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, una unitat que es va convertir en la més catalana del bàndol nacional i la més gironina de les que van lluitar en aquella guerra; i també en una unitat de referència per a tots el que havien fugit a França i es volien incorporar a les files nacionals, un cop creuada la frontera per Donosti.

Cal esmentar que pel fet de tenir ascendència amb el poble d'Agullana, proper a la frontera amb França, suposadament en l'esclat de la revolució, alguns dels membres de la família es deurien refugiar en aquesta població, doncs hi ha notícies de que el pare va ser ajudat per dos dels fills, Joaquim i Carles, a passar la frontera (en Joan en aquells moments es trobava a Barcelona).

Un cop formada, la unitat va ser destinada a la guarnició de Codo, en el front d'Aragó, on varen entrar en combat per primer cop el 24 d'agost de 1937, en una acció en la que varen morir 146 dels 182 membres que la formaven, un fet que li va reportar a la unitat rebre la Creu de San Fernando i que a partir de llavors es permetés la incorporació de catalans encara que estiguessin adscrits a altres unitats.

Entre els que varen perdre la vida aquell fatídic dia, es trobaven els dos germans, però amb la diferència de que si bé en Joan va morir en el decurs de la batalla, en Joaquim ?que mentre s'estava a Codo va arribar a exercir de mestre de capella?, va resultar només ferit i traslladat a l'hospital de sang, però finalment va ser capturat i afusellat per les tropes republicanes.

Bookmark and Share