Articles - Biografies

EL MESTRE JOAN PASTELLS BANQUELLS. FILL, GERMÀ I PARE DE MESTRES

EL MESTRE JOAN PASTELLS BANQUELLS. FILL, GERMÀ I PARE DE MESTRES

Els Colors del Pla de l´Estany
núm.227, novembre 2017, p.46

Va néixer a Hostalric l’abril de 1849, i era fill del mestre Andreu Pastelles Taberner (Girona 1811–Barcelona 1893) i de Dolors Banquells Bohigas. així com germà d'Andrea que l'any 1909 exercia el magisteri a Odena (Anoia). Va obtenir a Barcelona els títols de mestre elemental i superior, tot i que va seguir estudiant fins aconseguir, a Madrid, el títol de mestre normal.

El seu primer destí el va portar a les escoles parroquials de Barcelona, de caràcter privat. Pocs anys després va fer oposicions per ingressar en l’escola pública. Les guanyà i fou destinat a Sant Esteve de Sesrovires, al Baix Llobregat. Va tornar a Barcelona, en una escola elemental, i després es va traslladar a l’Escala, on hi va romandre fins el primer dia de l’any 1889, en que va començar a exercir a l'escola pública de Banyoles, coincidint amb en Francesc Estartús, que havia arribat a Banyoles tot just quatre mesos abans, i amb qui formà un bon equip de treball.

Casat amb Carme Auber Batlle (un cop establerta a Banyoles, al carrer Nou, donava “clases en español o en francés segun convenga”), va tenir vuit fills, dels quals set exerciren de mestres. Dolors (Barcelona, 1882), va exercir a Sant Gregori, on té un carrer dedicat; Joan (Sant Esteve de Sasrovires, 1884), mestre nacional, va ser nomenat auxiliar de la Junta de Instrucción Pública de Gerona, essent el 1938 Jefe de Negociado de primera; Darius (L'Escala, 1886); M.Àngels (Banyoles, 1889), exercí a Dosquers i Vilobí d'Onyar, on va morir el 1991; Carme (Banyoles, 1891); Santiago (Banyoles, 1892); Albert (Girona, 1897), que el 1930 va deixar la plaça de mestre que tenia a Es Migjorn Gran (Menorca), tot i que va seguir exercint, doncs l'any 1961 duia 32 anys de mestre amb propietat; i Josefa (Girona, 1900).

Estant encara a Banyoles el 1894 va formar part de la Junta directiva de la peregrinació a Montserrat. Aquest mateix any també va formar part de la junta directiva de la Juventud Católica, de la que va ser secretari, assistint a les vetllades d'aquesta entitat, així com a la de la inauguració de l'orgue de Santa Maria dels Turers.

A finals d'aquell any 1894, va deixar la docència activa, assumint el mes de desembre de 1894 el càrrec de Secretari de la Junta Provincial d’Instrucció Pública, essent escollit entre 34 aspirants que concorrien a la plaça. Aquest nou càrrec li va suposar un sou de 1750 pessetes l’any i una gratificació suplementària de 1000 pessetes més com a interventor de la Caixa de Cabals de Primera Ensenyança.

Home de grans qualitats, amable i treballador, un fet que li va comportar guanyar-se des del primer moment les simpaties dels mestres de la província i del mitjans de comunicació del moment. Entre les moltes disposicions que va dur a terme durant el 25 anys del seu llarg manament, caldria esmentar com una de les mes significatives la d’establir el sou mínim per els mestres en mil pessetes anyals, a condició de renunciar a les retribucions que rebien de particulars. Més tard, aquesta decisió la va ampliar a que el sou fos personal de cada mestre, independentment del cens de la població on exercien.

Es va jubilar l’any 1919, en complir els 70 anys, sent el cap de la Secció Administrativa de Primera Ensenyança de Girona.

Va morir a Barcelona el 23 de gener de 1929 i la revista portaveu dels mestres gironins va publicar aquest epitafi: «Aquí se le recuerda como Jefe de la Seción Administrativa que desempeñó largos años con gran celo, tacto y exquisita amabilidad, que sabian agradecer cuantos maestros le hablaban. Dentro de la actual generación de maestros gerundenses será imborrable su memoria. Era modelo de funcionarios».

Bookmark and Share