Artículos - Biografias
DOLORS I SALVADOR OLLER ANGELATS: DOS GERMANS AMB VOCACIÓ RELIGIOSA
Els Colors del Pla de l'Estany
núm.121, gener 2010
Nascuts al carrer de l'Església, cantonada amb la Plaça del Teatre, en Salvador i la Dolors eren fills d'en Llorenç Oller Verdaguer i la Margarida Angelats Frigola, una família de terrissaires, que varen heretar el negoci familiar dels seus avantpassats i del qual vivien tots ells, juntament amb altres dos fills, en Llorenç i la Teresa, i l'avi Llorenç.
El Salvador n'era el petit dels quatre germans i va néixer el 17 de desembre de 1879. De naturalesa forta i corpulenta, cosa que feia que la seva presència causes un cert respecte, a la vegada n'era d'un caràcter senzill i simpàtic. Estudià durant cinc anys al Seminari Conciliar de Girona, però als 19 anys s'incorpora a l'exercit, sent destinat a Saragossa, d'on es llicencià el 1889 amb el grau de caporal d'artilleria. Retornà a Banyoles posant-se a treballar en el negoci familiar, però poc anys desprès, el 1902, tornà a la seva vida espiritual i ingressa a la Casa Noviciat de Sant Andreu de Palomar. El 30 de març del mateix any rebé els hàbits dels maristes i agafà el nom de "Hermano Doroteo" i el 4 d'agost de 1903 professà per primer cop.
El 1904 es destinat al col·legi extern de Sant Josep de Mataró, on hi romandrà fins el 1923 (tret d'un període de dos anys,1908-1910, en que serà destinat al col·legi de Badalona). Nomenat director el 1917, uns anys abans, el 17 d'abril de 1913, fundà la primera Associació d'Antics Alumnes de l'estat espanyol. Designat el 1923 per regir el col·legi de Vic, el setembre de 1929 torna a Mataró, primer com a professor del col·legi Valldemia i l'any següent com a director del col·legi de Sant Josep.
Arribats a l'any 1936, es detingut el mes d'agost i portat a presencia del Comitè Antifeixista, però a les poques hores fou posat en llibertat gràcies a la intervenció de Joan Peiró Belis (militant anarquista i vicepresident d'aquest comitè, i que fou ministre d'indústria de la II República). Tornat a detenir, fou portat primer al vaixell presó "Cabo San Agustín", desprès al convent de Sant Elies i per últim a la presó de la Modelo de Barcelona on arribà en unes pèssimes condicions. Novament la intervenció de Peiró va fer que el 1937, aconseguís la seva llibertat. Acabada la guerra comença un periple per diferents col·legis: Mataró (1939-1948), Sants (1948-1949), Vic (1949-1950) i definitivament el Sant Josep de Mataró, com a director, el 1950. El 1954 pateix un greu atac d'angina de pit, però no per això redueix el seu ritme de treball, alternant fins i tot les classes entre els dos col·legis de Mataró. El 1961 ja amb una salut precària es retira a la casa que la congregació te a Bellpuig de les Avellanes, morint el 27 de febrer de 1964.
El 21 de juliol de 1956 l'ajuntament de Mataró li concedeix la medalla de la ciutat i actualment hi te dedicada una plaça.
Per la seva banda, la Dolors, nascuda el 17 de setembre de 1860, n'era la germana gran i al igual que va fer en Salvador, desprès d'un període fora de casa, en aquest cas en el noviciat de les germanes de Sant Josep de Girona, retornà a casa on passarà uns anys, per finalment el maig de 1892, tornar definitivament al noviciat de Girona, on amb el nom de Fidela, dos anys mes tard, el 17 de novembre, professarà per primer cop.
El 1911 es destinada a la comunitat de Malgrat de Mar, que gestiona el Sant Hospital de la població, amb el càrrec de superiora. La proximitat amb la població de Mataró fa que el seu germà la visiti un parell o tres de cops. L'agost de 1917 es trasllada a la comunitat de Camprodon d'on esdevindrà superiora el 1918, i el 1921 a Palamós, fins el 4 de juny de 1926, en que es funda la comunitat de Gandia i n'és nomenada superiora. El 28 d'agost de 1936 es empresonada per un grup de milicians, carregada en un camió i camí de València, al lloc conegut com la "Pedrera de Xeresa", afusellada. Era la matinada del 29 d'agost de 1936.
Actualment te oberta causa de canonització per martiri.
