Articles - Biografies

BENEDICTINS EXCLAUSTRATS EL 1835 A BANYOLES

BENEDICTINS EXCLAUSTRATS EL 1835 A BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.208, abril 2017, p.63.

Arran del decret d'exclaustració religiosa, promoguda l'any 1835 i que va afectar a unes 900 cases de religiosos de tot l'estat espanyols, els monjos i religiosos varen tenir que abandonar els seus llocs de residencia, com eren monestirs i convents, i les seves pertinences, mobles i propietats foren primer confiscats per Hisenda i desprès subhastats públicament.

Pel que fa a aquestes propietats, tot i que en un primer moment la idea és que aquestes terres monacals que durant generacions, passant de pares a fills, havien estat «mantingudes» per aquests, passessin a les seves mans ja que n'eren qui les havien treballat, en la realitat fou que aquests no tenien diners per adquirir-les i finalment varen passar a mans de comerciants, militars i rics particulars.

Per la seva banda, i com ja hem dit, els monjos i frares quedaren desposseïts de totes les seves possessions i a canvi se'ls va concedir una pensió diària que en la majoria dels casos varen trigar en cobrar i que oscil·lava entre els 3 i 6 rals diaris, d'aquí que els que varen poder es varen acollir a la benvolença dels bisbes de la seva diòcesi, essent confinats uns a la cura de les animes d'algunes parròquies que depenien de les seves ordes religioses, mentre d'altres varen ser nomenats ecònoms, vicaris o regents i d'aquesta manera estaven en millor situació econòmica que els altres, els quals només rebien l'assignació de l'estat.

A Banyoles, en aquells moments eren dues les ordes religioses que hi cohabitaven: els benedictins i els servites, els quals evidentment es varen veure obligats a abandonar la ciutat, i de tots ells, gràcies a un document que es conserva a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, datat el 18 d'octubre de 1854, i que havia estat enviat pel bisbe de Girona, Florencio Llorente Monton, al Ministeri de Gràcia i Justícia de Madrid, podem saber el nom dels religiosos de l'orde de Sant Benet pertanyents al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que 19 anys desprès encara cobraven aquesta pensió i la quantitat que els corresponia.

Ramon Casanova, que cobrava una pensió diària de 6 «Reales de vellón». Havia nascut als voltants de 1794 i era monjo de Banyoles des de l'any 1814. Havia estat cabiscol (1828-1835) i almoiner (1834-1835), i l'any 1833, el mateix any havia pres possessió de l'abadia de Banyoles com a apoderat del nou abat, havia estat nomenat definidor de la Congregació Claustral.

Antoni Fort, que cobrava el mateix. Era nascut a Sant Esteve de Guialbes el 13 de desembre de 1774 i va professar al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona l'any 1804. Havia estat cabiscol (1824-1827), infermer (1827-1835) , prior major i vicari general.

Narcís Sauch Guinart, de Vilablareix, on havia nascut al voltant de 1810, cobrava 5 rals diaris. El 1829 va professar al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona i havia estat vicari general.

Benet Pagès, que cobrava 3 rals diàries i que era llec en el moment de l'exclaustració. Nascut tot just al tombant de segle, havia entrat de monjo l'any 1825.

Bookmark and Share