Articles - Bibliografies

EL PLA DE L'ESTANY, UN PETIT PARADÍS PER ALS CIENTÍFICS

EL PLA DE L

El Pla de l'Estany. Butlletí informatiu del Consell Comarcal
núm.56, setembre 2007

Quan parlem de la descoberta de l'estany a nivell social, sempre ho fem recordant que a finals del segle XIX fou font d'inspiració d'artistes i poetes, i comencem parlant que pintors de la talla d'en Manel Pigem o Joan Llimona ja plasmaven, en les seves teles, aquells paisatges evocadors; o que poetes com Mossèn Cinto Verdaguer feien de la seva visió la font d'inspiració... També recordem que l'any 1886 s'hi van dur a terme les primeres regates i que a partir d'aquella data, a poc a poc, la vessant esportiva va anar agafant força. Si ho fem des de la vessant turística, glossem les meravelles del nostre estany i el seu entorn i parlem d'aquells primers estiuejants que, des del balneari de la Font Pudosa, s'hi atansaven per gaudir, amb la visió de les seves aigües, de la pau que venien buscant. Però ens deixem sempre una vessant que ha fet de la nostra comarca una "font d'inspiració" de quantitats de treballs, publicacions i tesines. Em refereixo al col·lectiu dels científics i "estudiosos" en general, que any rere any, des de mitjan segle XIX,l'estudien i publiquen els seus treballs.

I a l'igual que el turisme, tot va començar amb la descoberta d'unes aigües medicinals a tocar de l'estany. La seva gran qualitat va fer que l'any 1845 es construís un edifici de banys a la zona coneguda com a Font Pudosa i que la seva fama arribés també als científics, que no tardaren a fer-ne estudis i a publicar-ne els resultats. Després van ser naturalistes, prehistoriadors, arqueòlegs, humanistes, metges, veterinaris, taxidermistes, geòlegs, biòlegs, etc., que van voler aprofundir en el coneixement de la diversitat de temes que la nostra comarca oferia. Tot seguit se'n detallen algunes publicacions:

MONTADAS i BORDAS, José. Vergel del bañista, ó sea memoria acerca del agua y baños minero-medicinales de Bañolas. Imp. Figaró, Girona 1854.

ALSIUS i TORRENT, Pere. Breu ensaig geológich de la conca de Banyoles. La Renaxensa, núm. 19, Barcelona, 1 de novembre de 1871.

SAENZ DE TEJADA, Manuel. La Puda de Bañolas, provincia de Gerona, aguas sulfurosas cálcicas. Imp. José M. Ducazcal, Madrid 1879.

CHIA, Manuel de. Nuevos hallazgos en Caldas y Seriñá a Revista de Gerona, III, 1879.

ALSIUS i TORRENT, Pere. La Cova de Serinyà. Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana, Barcelona 1882.

HARLÉ, Edouard. La grotte de Serinyà, pres de Gerona (Espagne). Materiaux pour l'Histoire primitive et naturalle de l'Homme, Impr. de Rurand, Fillons et Lagarde, Toulouse, 1882.

SAENZ DE TEJADA, Manuel. Memoria de las aguas y baños minerales de Bañolas, Provincia de Gerona. Tip. de M. Minuesa, Madrid 1883.

GOU, Josep. Ornitología de la provincia de Gerona ó sea Tratado de las aves que en la misma se encuentran, escrito para uso de la gente del campo. Impr. y Libr. de Paciano Torres, Girona 1884.

CHIA, Manuel de. Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles de la comarca de Gerona. Imp. y Librería de Paciano Torres, Girona 1886.

CARTAILHAC, Emile. Les âges préhistoriques de l'Espagne et du Portugal. 1886.

GOU, Josep. Fauna de la encontrada de Banyoles dins del Calendari- guia de Banyolas y sa comarca. Estampa La Renaixensa, Barcelona 1890.

ALSIUS i TORRENT, Pere. Ensaig histórich de la vila de Banyolas. Estampa de L. Obradors y P. Sulé, Barcelona, 1872 (una segona edició ampliada fou editada per Estampa de F. Mateu i X. Vilardell, Banyoles, 1895).

ALSIUS i TORRENT, Pere. Serinyà: reseña històrica de este pueblo desde la mas remota antigüedad hasta los tiempos modernos. Impr. Paciano Torres, Girona 1895.

Un altre banyolí que s'interessà per l'estany fou el Pare Francesc Butinyà, tal i com ho demostren les cartes creuades entre ell i l'Alsius, en les quals aquest l'informava sobre els seus avenços, a la vegada que Butinyà el responia amb els seus comentaris. Tot i no deixar res escrit concretament, la lectura de les seves cartes ens donen una àmplia visió de la mentalitat científica del que fou el fundador de les "butinyanes".

CAZURRO, Manuel. Notas sobre las actividades de Seriñá. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1907.

GUSINYER, Ramon. Aguas de Bañolas. Ajuntament de Banyoles, 1907 (una obra sobre ordenances d'aprofitament d'aigua i on es fa una descripció de l'estany, recs i tot el que se'n pot derivar).

VIDAL, Lluís Marià. Investigaciones de Hidrología subterránea en la comarca de Bañolas, de la provincia de Gerona. Memòria de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3a època, vol. 7, núm.5, 1908.

CAZURRO,Manuel. Las Cuevas de Serinyá y otras estaciones prehistóricas del N.E. de Catalunya. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1908.

BENTABOL, Horacio. Hidrogeología superficial y subterránea de la provincia de Gerona. Estudio sobre los lagos y manatiales de Bañolas, Espolla y San Miguel de Cammayor. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, 2a sèrie, vol. XXX. Madrid 1909..

ALSIUS i TORRENT, Pere. Notas espeleológicas: Los xucladors, Las Estunas, Bufador. Setmanari de Banyolas, núm. 39, 18 desembre 1910; Notas espeleológicas: Ayguas subterráneas. Banyolas. Setmanari de Banyolas, núm. 41, 1 gener 1911.

DARDER, Francesc. Piscicultura. Crónica Piscatoria. Imp. Hijos de Domingo Casanovas, Barcelona 1913.

MASCARÓ, Josep Maria. Topografía Médica de Bañolas. Imp. y Lib. D.Torres, Girona, 1914.

HERNANDEZ-PACHECO, Eduardo; OBERMAIER, Hugo. La mandíbula neandertaloide de Bañolas. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid 1915.

ALSIUS i TORRENT, Pere. De la barra humana descoberta anys enrera a Banyoles. El Magadalense de la provincia de Gerona. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 2a època, any XII, octubre 1915.

MASCARÓ, Josep Maria. Noves orientacions científiques de les aygues sulfuroses de Banyoles. 1923.

VIDAL, Joan. L'estany de Banyoles (llibre recreatiu, científic i històric). Tipografia La Económica, Girona 1925.

ALSIUS, Ramon; BUTINYÀ, Jaume. De les troballes romanes a Vilauba. El Banyolí, 28 de febrer de 1932.

ALSIUS, Ramon; BUTINYÀ, Jaume. Les troballes a Vilauba. El Banyolí, març 1932.

COROMINAS, Josep Maria. Diaris d'excavació del Reclau Viver (1944-1948).

COROMINAS, Josep Maria. La Cueva Petita dels Encantats de Seriñá. Ampurias, VI, 1944.

COROMINAS, Josep Maria. Hacha de bronze en Seriñá. Ampurias, VI, 1944.

MARGALEF, Ramon. Materiales para el estudio de la Biología del lago de Bañolas. Publicaciones del Instituto de Biologia Aplicada, núm. 1, Barcelona, 1946.

MALUQUER, Joan. Yacimientos postpaleolíticos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Zaragoza 1948.

COROMINAS, Josep Maria. El Auriñaciense i el Solutrense en Seriñá. Cuadernos del Centro de Estudios Comarcales de Bañolas. Agosto 1948.

COROMINAS, Josep Maria. El Mesolítico de la Cova d'en Mollet en Seriñá. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses del patronato "José Mª Quadrado", vol. 3, 1948.

PERICOT, Lluís; MALUQUER, Joan. Materiales prehistóricos de Seriñá-II. La colección Bosóms. Monografias del Instituto de Estudios Pirenaicos, núm. 59. Zaragoza, 1951.

MARGALEF, Ramon. Un interesante crustáceo del Clot de Espolla. Cuadernos del Centro de Estudios Comarcales de Bañolas. Agosto 1951.

MARGALEF, Ramon. Observaciones sobre Triops (Apus) cancriformis de una localidad catalana. Instituto de Biologia Aplicada, Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada, núm. 9 , Barcelona, 1951.

A poc a poc, i amb el pas dels anys, nous descobriments han anat afegint-se als que ja he esmentat, com tota la zona de l'hàbitat lacustre de la Draga, descoberta a les darreries del segle XX, amb motiu de les obres d'arranjament que s'hi feien; o les descobertes de la Bòbila d'Ordis; o els vestigis romans d'Ermedàs... En fi, que serien molts els articles i les publicacions que es podrien afegir en aquesta llista, fets en diferents idiomes i en diferents països. Sense exagerar, arribaríem als dos milers, però he volgut reflectir només les que he cregut més significatives per marcar un tret de sortida a totes aquestes altres a les quals acabo de fer referència.

Bookmark and Share